diumenge, 27 de març del 2011

Pinzellades d'aromes de Colombia

Aquesta setmana ens ha visitat na Sandra, mare d'en Daniel. Ella i el germà d'en Daniel, en Robert, van néixer a Colombia i nosaltres, gràcies a la maleta viatgera i a la família d'en Daniel, n'hem pogut conèixer algunes coses.

Les flors, la música i els aromes de cafè i fruita tropical han estat els ingredients bàsics per aporpar-nos a l'essència d'un país tant llunyà per nosaltres com és Colombia.

Amb na Sandra, en Robert i la cosina d'en Daniel, na Lara, i el mateix Daniel, hem pogut aprendre com és el cafè en el seu estat natural i el que passa fins convertir-se en el que els adults ens bevem.
Ens han ensenyat el símbol que podem trobar en els envasos del cafè cultivat a Colombia, així quan l'anem a comparar el sabrem diferenciar.
Fins i tot hem pogut provar la llavor. Què amarga!

També ens han parlat de la fauna i flora del país. En general compartim els mateixos animals, però ells en tenen alguns que aquí a Menroca no coneixem com la iguana, l'esquirol o el cocodril.

De fruites també en tenen moltes d'iguals que les que es sembren aquí, però allà en podem trobar de tropicals.
Alguns infants han dit que ja en coneixien de fruites tropicals com la pinya, la papaya o el mango, però hem pogut parlar d'on venien aquestes fruites i han vist que algunes venen de Colombia.

També hem pogut escoltar la música que ens ha portat de Lara. Tot d'una hem sabut de quina cançó es tractava: Waka-waka de na Shakira i ells ens han explicat que na Shakira és colombiana.

Després hem jugat a un joc típic de Colombia i ham pogut comprovar que s'assembla molt a un joc popular d'quí: "Pasé-pon-pon, del carrión, ses portes estan obertes. Pasé-pon-pon, del carrión, les portes estan tancades. AAAAAAAAAXÍSSSSS!"
 Per acabar hem tastat aquestes fruites i alguns de nosaltres hem descobret nous gustos i sensacions.

Un divendres complert i ple d'il.lusió!

dimecres, 23 de març del 2011

León, una part d'Espanya que té molt per compartir

Divendres 18 a l'aula ens va visitar la família d'en Tano. Quantes coses es poden aprendre i amb tant de gust!

Vam iniciar el nostre coneixement de León, lloc de neixament del pare d'en Tano, a partir d'una de les seves delicioses postres. Tots i totes vam col.laborar en la seva elaboració.
Després cap a la cuina per posar-ho a la navera i que refredés.

A continuació en Tano i la seva família ens van ensenyar on estava situat León, el seu escut i com arribar-hi. Tot això acompanyt d'algunes fotos que havien fet en el seu darrer viatge a León. La neu, les montanyes, alguns cervols i la família que allà els espera.


També ens van ensenyar fotografies del que ells anomenen "matanzas". A l'hivern és molt típic matar una vaca per aprofitar tot el que es pugi i fer provisions. Ells es solen posar unes sabates tradicionals que es diuen madreñas. Ens les vam poder posar i provar de caminar. Son de llenya i no era tant fàcil com semblava.

Vam parlar de que aquí també és típic fer porquejades que seria el mateix, però amb un porc i no amb una vaca.

En Tano i la seva família ens van portar un xoriço per tastar. A alguns no els feia molta gràcia, però la majoria va provar.


La sorpresa va arribar quan cadascun de nosaltres s'anava notant el picant que inundava la llengua i s'escampava per tot el cos.
Van ser moltes les corregudes cap a l'aixeta i també van ser moltes les rialles.


Al final no ens vam poder contenir de donar una forta abraçada a na Cati i en Tano per l'oportunitat d'experiències i aprenentatge que ens van brindar.

Una altra sessió a flor de pell!
Gràcies

diumenge, 13 de març del 2011

Descobrim Menorca a través de les seves plantes medicinals

Aquesta setmana n'Anna Isthar i la seva mare ens hen preparat una bona sorpresa per la maleta viatgera.
Noltros sabiem que divendres haviem d'anar amb trole, però no sabiem a on, ni que fariem.
Al final els rumors van córrer tant que a hora de partir tots i totes ja teniem les nostres sospites.

N'Anna Isthar i la seva mare ens han portat a casa seva, una preciosa casa de camp a les a fores de Ciutadella.


Allà hem pogut descobrir que el camp és ple de sorpreses que ens ajuden en determinats moments.
La mare de n'Anna Isthar sap d'alguns remeis naturals que ajuden a les persones quan hi ha alguna cosa que no marxa bé. Hi ha plantes que ens ajuden a millorar el nostre estat físic i també ens ha ensenyat que algunes flors i plantes ens poden ajudar a millorar el nostre estat d'ànim.

A casa de n'Anna Isthar hem pogut gaudir una miqueta de la natura i les ganes de jugar ens inundaven! Hem berenat tots junts!
                         
Després en 2 grups he anat descobrint cada flor, cada herba màgica. Na Montse ens ha descrit les propietats més importants de cadascuna i ens ha ajudat a difernciar-les.



Després hem pogut plasmar en un petit herbolari algunes coses de les que haviem après.
Olors, colors i sensacions ens han arribat en pròpia pell ajudats per la natura que sempre ens obra els sentits.



Una activitat més de la maleta viatgera que ens ha fet arribar nous aprenentatges de manera vivencial i perceptible.

Fins la setmana que ve!

dimarts, 8 de març del 2011

VIATJAM A UNA TRADICIÓ TÍPICA DE LES NOSTRES TERRES PEL CARNAVAL

La setmana de carnaval ens va visitar a l'aula la mare de'n Maties.

Ha estat genial, perquè a part de parlar-nos d'alguns animals dels llocs de Menorca, n'Esperança ens ha ensenyat a fer panets de sobrassada i xocolati. Ja sabeu que per aquestes dates és molt tipic menjar sobrassada i el panet és una bona manera per menjar-la a gust amb els infants.

Tots i totes hem pogut pastar i omplir la massa amb els ingredients amorosament preparats per n'Esperança i en Maties.


Després hem anat per grups a la cuina i els hem posat al forn calent.


Ha estat impresionant veure com quan hem portat la tercera safata els primers panets ja havien canviat de color i ja estaven quasi a punt.

Després hem pensat què en fariem dels panets. teniem moltes ganes de menjar-los.

Hem dit que podriem tenir dos panets per cadascun i que podriem menjarnos-en algun a l'escola i també deixar-ne algun per casa.

Ens ho hem passat molt bé i a més ens hem pogut endur la recepta a casa.

Gràcies Esperança i Maties!